Introducció

El logopeda és el professional que, segons la Llei d'ordenació de les professions sanitàries, desenvolupa l'activitat de la prevenció, l'avaluació, el diagnòstic i la recuperació dels trastorns de l'audició, la fonació i el llenguatge.

De la mateixa manera, l'Ordre CIN/726/2009 de 18 de març BOE que regula els requisits dels títols universitaris oficials que habiliten per a la professió de Logopeda ens diu que el logopeda ha de conèixer i ser capaç d'integrar els fonaments biològics (anatomia i fisiologia), psicològics (processos i desenvolupament evolutiu), lingüístics i pedagògics de la intervenció logopèdica en la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals. També cal conèixer la classificació, la terminologia i la descripció dels trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.

D'altra banda, el logopeda ha de conèixer i valorar críticament les tècniques i els instruments d'avaluació i diagnòstic a Logopèdia, així com els procediments de la intervenció logopèdica. A més, ha de conèixer els fonaments del procés d'avaluació i diagnòstic, conèixer i aplicar els models, les tècniques i els instruments d'avaluació per poder realitzar l'avaluació de les alteracions del llenguatge en els trastorns específics del desenvolupament del llenguatge: trastorn específic del llenguatge, retards del llenguatge, trastorns fonètics i fonològics; els trastorns de la comunicació i el llenguatge associats a dèficits auditius i visuals, el dèficit d'atenció, la deficiència mental, el trastorn generalitzat del desenvolupament, els trastorns de l'espectre autista, la paràlisi cerebral infantil i les plurideficiències; els trastorns específics del llenguatge escrit; les discalcúlies; les alteracions en el desenvolupament del llenguatge per deprivació social i les associades a contextos multiculturals i plurilingüisme; els trastorns de la fluïdesa de la parla; les afàsies i els trastorns associats; les disàrtries; les disfonies; les disglòssies; les alteracions del llenguatge a l'envelliment i els trastorns degeneratius; les alteracions del llenguatge i la comunicació en malalties mentals; el mutisme i les inhibicions del llenguatge; les alteracions de les funcions orals no verbals: deglució atípica, disfàgia i alteracions tubàriques. Finalment, aquesta ordre diu que el logopeda té entre les seves competències, a l'apartat  3, saber utilitzar les tècniques i instruments d'exploració propis de la professió i registrar, sintetitzar i interpretar les dades aportades integrant-les en el conjunt de la informació.

El llibre blanc del títol de grau en logopèdia editat per ANECA el juny de 2004 i que va servir com a base per a l'elaboració de l'anterior ordre CIN/726/2009 del 18 de març BOE cita que, “a manera d'il·lustració, s'entén que són instruments d'exploració pels quals el logopeda ha d'estar capacitat: tests de tipus psicolingüístic o lingüístic, audiometries, radiofluoroscòpia, laringoestroboscòpia, electromiografia, potencials evocats, rinoscòpia, otoscòpia, laringoscòpia…”

Així mateix, el Consell de Col·legis de Logopedes d'Espanya cita al seu document de perfil professional, capítol 6 que el logopeda ha de saber “utilitzar la instrumentació (per exemple, videofluoroscòpia, electromiografia, nasendoscopy, estroboscòpia, endoscòpia, nasometry, la tecnologia informàtica) per a observar, recollir dades i paràmetres de mesura de la comunicació i deglució i altres funcions aerodigestives superiors”.

Tenint en compte tot això, i que la formació en aquest àmbit dels professionals logopedes s'ha portat habitualment de forma teòrica, però no pràctica, queda totalment justificada la necessitat d'una formació pràctica específica en l'avaluació instrumental i el diagnòstic en àmbit logopèdic de les Alteracions Bucofonatòries per desenvolupar les competències professionals que el logopeda ha d'adquirir en la cerca d'una atenció al pacient que sigui eficient i de qualitat.


Sobre el curs

  • Acció formativa
    Curs Avaluació Instrumental i Diagnòstic Logopèdic del Sistema Bucofonador (Nivell I de III)
  • Modalitat
    Híbrid
  • Família professional
    Sanitat

Temari

  • Conceptes clau en l'avaluació instrumental i el diagnòstic funcional de l'aparell bucofonador i de les seves alteracions.
  • Descripció del procés fonatori i de la parla a l'ésser humà.
  • Alteracions de les vies aèries i de l’aparell bucofonador. Malalties i patologies amb alteració de la fonació, audició, i deglució.
  • Exploració física de l'aparell buconofador amb realització pràctica de la inspecció, palpació i examen instrumental del coll, cara, nas, galtes, llavis, boca, dents, orelles, llengua, amígdales, laringe i cordes vocals. Saber diferenciar les estructures normals i patològiques.
  • Realització pràctica en adults i nens. Exploració clínica i funcional de l'aparell bucofonador amb realització pràctica de:
  • Higiene, desinfecció i esterilització. Ús de guants i màscara.
  • Espirometria. Elecció de l'espiròmetre. Proves respiratòries. Mesuraments espiromètrics.
  • Ús de depressor lingual.
  • Otoscòpia
  • Rinoscòpia.
  • Ús del mirall de Clar i Ziegler.
  • Laringoscòpia indirecta: Utilització pràctica dels miralls laringis. Elecció del mirall. Maniobres d'exploració i de visualització.
  • El que ha de fer i el que mai no ha de fer un logopeda. Quan cal derivar el pacient.

Horari

  • Divendres, de 15 a 20 hores, i dissabte, de 9 a 14 hores i de 15 a 20 hores. Lloc

Centre

UManresa - FUB
Av. Universitària, 4-6, 08242 Manresa
93 877 41 79
[email protected] Manresa

Veure web