28 de juliol de 2024

Els canvis en l’adjudicació de places de l’FP, insuficients segons la comunitat educativa

Imatge d'un grup d'estudiants accedint a l'interior d'un centre educatiu / EP

Milers d'alumnes començaran el curs més tard del previst a causa del calendari atapeït de matriculacions

El curs 2024-25 torna a presentar-se ple d’incertesa per als cicles de grau mitjà i superior de formació professional (FP) després dels canvis del model de preinscripció i inscripció. Un cop finalitzada la primera tongada d’assignacions, el Departament d’Educació, encapçalat per la consellera Anna Simó, ha assignat 34.868 sol·licituds de formació professional de grau mitjà, el 70% de les quals (24.735) en primera opció. És a dir, que prop de 25.000 alumnes han aconseguit accedir al centre i l’especialitat que desitjaven. En segon lloc, un total de 5.309 s’han assignat en segona petició i 2.123 en tercera. Els joves que no han obtingut plaça en la seva primera opció i, per tant, no es matriculen encara, participen en una segona tanda d’assignacions que finalitza a finals de juliol, la qual els permetrà millorar la posició obtinguda en cas que hi hagi hagut places lliures en la seva primera opció -a causa d’estudiants que no hagin formalitzat la matrícula. Els alumnes que tampoc es matriculin en aquest cas, podran optar posteriorment a les places vacants. Aquests, però, es matricularan al setembre, amb el curs ja començat.

El problema d’incorporar alumnes un cop començat el curs

Un dels centres educatius que encara amb certa “preocupació” aquest condicionant de matriculació -que es posa en marxa enguany a causa de la nova llei de l’FP- és l’Escola del Treball de Barcelona (ETB), ja que a hores d’ara, a causa de la falta de concreció del volum d’alumnes que no podran encetar el curs el 12 de setembre, no poden dissenyar una “estratègia d’acollida” per als estudiants que comencin més tard del previst: “Incorporar alumnat amb el curs començat no agrada a ningú, ni a la conselleria segurament. Si arrenquen més tard no se’ls pot fer el procés d’acollida habitual, ni se’ls fan les proves diagnòstiques inicials. Haurem de trobar altres mecanismes que s’adaptin a les necessitats a cobrir, que encara no les coneixem. És una preocupació”, argumenta el director del centre de formació professional especialitzat en construcció, fusteria i manteniment elèctric, entre d’altres, José Luis Durán.

Ara bé, aquesta problemàtica no afectarà tots els centres de formació professional, com és el cas de l’Institut Hospital del Mar, antigament conegut com a Institut Bonanova, que preveu cobrir les places que no s’han omplert amb la primera assignació amb el segon procés d’adjudicació d’alumnes: “Després de la segona assignació de finals de juliol no crec que ens quedin vacants”, apunta la directora del centre, Montse Blanes. És a dir, que hi haurà centres de Catalunya on no quedaran places per cobrir a principis de setembre i que, per tant, els alumnes matriculats podran començar la seva etapa lectiva en plenes condicions.

Una situació força similar a la que relata el director de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB), Alberto Vila, que assegura que, tot i que el nombre de places que hauran de cobrir al setembre serà força petit perquè per cada plaça reben tres sol·licituds habitualment, també planteja un “gran repte” per al plantejament del curs vinent.

La consellera d’Educació en funcions de la Generalitat, Anna Simó, i el diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Joan Galiano, durant una visita a l’Escola de Teixits de Canet / Departament d’Educació

Els efectes del “desgavell” del nou calendari d’inscripció

Per al membre del consell català de l’FP en representació d’UGT, Jesús Martín, una de les conseqüències de la “desorganització” i el “desgavell” de l’adjudicació de places per als alumnes de formació professional, tant de cicle mitjà com superior, per al curs vinent és que la mateixa administració empeny alumnes cap a la privada: “Els centres privats es beneficien dels alumnes que tenen la capacitat econòmica per pagar la matrícula i no volen esperar a veure si els toca la plaça que volien a la pública”, argumenta el representant sindical, que també apunta que els que no poden accedir a la privada poden acabar abandonant l‘etapa educativa. En aquest sentit, Martín assegura que “no comprèn de cap manera el desgavell” de calendari per adjudicar les places dels alumnes -que, per conseqüència, també repercuteix en la creació dels claustres i les plantilles docents-, ja que “el procés de preinscripció es va fer amb molts mesos de previsió”.

Per tal de resoldre aquesta problemàtica, els sindicats de docents consultats per aquest diari consideren que és necessari “harmonitzar” l’entrada a l’FP amb la resta d’ensenyament postobligatori, és a dir, els estudis universitaris: “De la mateixa manera que a segon de batxillerat el curs acaba abans [al mes de maig] per poder disposar de les qualificacions per accedir a la universitat, a 4t d’ESO hauria d’aplicar-se el mateix funcionament per als estudiants que volen accedir a un cicle mitjà i que també necessiten la seva nota de secundària per matricular-se”, rebla el sindicalista d’UGT.

Uns canvis que queden curts: els centres demanen més autonomia per gestionar les seves llistes d’espera

En canvi, per al director de l’ITB una bona manera de pal·liar aquesta problemàtica seria dotar de “més autonomia” els centres educatius: “La intencionalitat de la conselleria és bona, és un nou model més garantista en què tots els alumnes poden aconseguir la plaça que els toca en funció de la seva nota. Però considero que els contres d’aquest nou model pesen més. Seria més senzill que un cop s’ha fet la primera assignació de places cada centre s’encarregués de la seva pròpia llista d’espera i els alumnes interessats s’haguessin de moure per accedir a les vacants“, argumenta Alberto Vila, que considera que seria un mecanisme que “agilitzaria” el procés d’assignació de places.

Imatge d’una estudiant durant un cicle superior de formació professional / ACN

Refer plantilles i garantir pràctiques empresarials, els dos altres grans reptes de l’FP

Els directors de centre i representants sindicals també coincideixen que un dels factors que aboca a la comunitat educativa a la “incertesa” poc més d’un mes abans de l’inici de curs és la falta de les llistes d’adjudicacions de docents definitiva per a l’any vinent -la qual la conselleria encara no ha fixat cap termini per publicar: “El procés d’estabilització de docents ha generat un gran canvi en la conformació de les plantilles, tindrà grans conseqüències que haurem d’anar fent front durant tot el curs”, apunta el director de l’ITB. Una manca de la llista definitiva que, per als sindicats de docents, és un “despropòsit monumental”: “Com més dies triguin, més greu és el problema, ja que el professorat adscrit ha de saber quins grups farà, quins nivells i l’horari”, critica Jesús Martín.

En mig del malestar pel caos burocràtic de les matriculacions i la falta de plantilles tancades per al curs vinent, la formació professional també encara el nou curs amb un altre gran repte: garantir que tots els alumnes puguin dur a terme totes les hores de pràctiques empresarials estipulades en la nova llei estatal de l’FP, que les ha incrementat. Un repte que s’agreuja en algunes famílies formatives, com ara la informàtica, ja que les empreses d’aquest sector no acostumen a voler estudiants de cicle mitjà perquè consideren que els falta formació, tot i que els directors de centre també asseguren que és un requisit força assumible en cicles superiors. Així doncs, l’FP encara el nou curs amb tres objectius a batre per garantir el bon funcionament de l’etapa educativa i un primer punt clau, el mes de setembre: “Se’ns acumula la feina”.

Font:

Gerard Mira. (2024, juliol 28). Els canvis en l’adjudicació de places de l’FP, insuficients segons la comunitat educativa. elMón. Disponible a:

https://elmon.cat/societat/educacio/canvis-fp-insuficients-comunitat-educativa-883870/

• Veure més informació