09 de setembre de 2024

Els instituts públics de Manresa estan al límit de la seva capacitat en espais

Un treballador de Lacetània en un magatzem que s’ha hagut de reconvertir en una aula | MIREIA ARSO

El trasllat de l’Escola Oficial d’Idiomes al Lluís de Peguera ha donat un respir a la direcció del Guillem Catà, que té per objectiu recuperar la cohesió dels equips humans de les seves cinc seus a la ciutat.

Els instituts públics de Manresa estan al límit de la seva capacitat pel que fa als espais que tenen disponibles. És un problema que la capital del Bages arrossega des de fa uns anys i es manté. El regidor d’Ensenyament de Manresa, Pol Huguet, admet que les aules a Manresa estan molt plenes. En declaracions a Regió7 assegura que «és un fet. Les escoles ho viuen, les famílies ho noten i et limita com a administració a l’hora de repartir alumnat que arriba a mig curs»

L’institut Pius Font i Quer pateix la massificació del centre, una situació que va agreujar-se el curs passat i va provocar manifestacions d’estudiants, professors i membres de l’Associació de Famílies d’Alumnes on es van queixar d’una «situació insostenible» van reclamar «la fi de la massificació».

La directora del centre, Cristina Grasset, explica que «la nostra manca d’espais és molt evident, tant pel que fa als interiors com al pati de l’institut». També apunta que l’edifici que acull el centre «té uns accessos molt complicats i és molt feixuc que tots els alumnes entrin per una sola porta a la mateixa hora». Aquest curs hi haurà sis línies de primer d’ESO i cinc de segon (que l’any passat eren quatre). Grasset explica que la mitjana d’alumnes per grup-classe a primer d’ESO és ara per ara d’uns 22 alumnes, tot i que esperen que aquesta xifra augmenti fins als 28 durant el curs perquè hi arriben nous estudiants constantment.

Per encabir a tothom al pati, aquest curs es faran dues franges horàries per fer l’hora d’esbarjo, «si no ho fem així, no hi cabem», subratlla. El problema, més que en les aules que ocupen normalment els grups-classe, resideix en els espais que s’han de compartir entre molts alumnes, com ara els tallers o els laboratoris. La directora del Pius lamenta que «molts professors no poden anar als tallers tot el que voldrien perquè estan molt sol·licitats, si algú el necessita dues hores a la setmana, segurament s’haurà de conformar només amb una perquè tothom tingui l’oportunitat d’anar-hi».

Considera que una de les poques solucions viables a llarg termini és construir un nou edifici. «És molt complicat que pugui passar, però per a nosaltres seria la solució més pràctica per no haver d’estar fent malabars a cada curs».

Ser centre de referència

Un dels centres molt mancat d’espais que li permetin continuar creixent és el Lacetània. El director de l’institut, Francesc Delis, confirma que «el problema més greu que tenim actualment és la falta d’espai». En el seu cas, la qüestió repercuteix, sobretot, en els graus de formació professional que ofereix el centre. «Volem ser centre integral de referència de la família industrial i de l’automoció», detalla. Fer aquest pas comportaria que el centre manresà pogués ampliar els grups, oferir més formacions com certificats de professionalitat o tenir un sistema d’orientació professional, entre altres serveis que s’incorporarien a Lacetània.

Tanmateix, aquest pas és «inviable» amb els espais que té el centre actualment. «Estem molt saturats perquè tenim molts alumnes, tant de formació professional com a l’ESO i al batxillerat. Tenir més aules i tallers disponibles ens alleugeria molt», afegeix.

Trasllat de l’EOI

Una de les novetats pel que fa a la reestructuració dels espais en els centres públics de secundària ha estat el trasllat de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) des del Guillem Catà a les Cots a la seu de l’institut Lluís de Peguera.

Carles Lapeña, director del Catà explica que des de fa un parell d’anys «els espais del centre estan molt més oxigenats». Per agafar aire ha estat clau la reubicació de l’EOI i la disponibilitat de l’edifici que l’Ajuntament de Manresa ha millorat de forma molt eficient, segons Lapeña. «Ara d’espais anem bé, però ens tornem a apropar al nostre límit en referència a la formació professional de grau mitjà, que ara es fa majoritàriament als matins». Pel que fa a la nova ubicació de l’EOI, Lapeña insisteix a dir que «el professorat s’ha esforçat molt a fer el procés d’adaptació molt de pressa».

El centre que dirigeix Lapeña està dividit en cinc seus repartides per Manresa: a Flors Cirera, a l’espai Joan Amades, al Museu de l’Aigua i el Tèxtil, a la seu de les Cots i a la seu de la Font. Per al director és una prioritat absoluta «recuperar la cohesió entre tots els membres de l’equip humà que treballen a l’institut». Explica que «tot el claustre hi està molt implicat i és un dels reptes principals del curs».

El director del Peguera, Ignasi Cebrián, detalla que «la falta d’espais és un problema que tenim des de fa quatre o cinc anys», però considera que la dificultat més gran que han d’afrontar avui dia és la manca de personal. «Ens falten recursos humans, no només docents, sinó tècnics d’orientació, gent a l’administració, infermeres, etc.», exposa Cebrián.

Considera que els problemes que tenen els centres de secundària públics de Manresa tenen a veure amb «una falta de previsó i d’organització». Per a Cebrián, «tenir ràtios de 33 alumnes a l’ESO i 38 a batxillerat és molt exagerat». En el centre que dirigeix, igual que al Pius, el fet de tenir les aules ocupades sempre pels grups-classe impedeix que es puguin fer tants desdoblaments com els docents voldrien. Tots els directors consultats per aquest diari diuen que cal invertir més recursos en l’educació de les futures generacions amb l’objectiu de tenir una societat formada i amb valors al futur.

Font:

Carbonell, Helena. (9 de setembre de 2024). Els instituts públics de Manresa estan al límit de la seva capacitat en espais. Regio 7. https://www.regio7.cat/manresa/2024/09/09/els-instituts-publics-manresa-limit-107909910.html

• Veure més informació