Josep Eladi Baños va ser nomenat rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya a finals del 2018. Ha viscut el creixement de la institució universitària que fa de contrapès a les universitats de les grans capitals. Demana que es reconegui la seva especificitat: una universitat privada amb vocació pública i arrelada al territori.
Darrerament, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha demanat d’una forma explícita un major reconeixement per part del govern. No està prou reconeguda?
A nivell més institucional, i com a universitat, el que demanem és que no siguem considerats com una universitat privada a l’ús. Els nostres objectius, el nostre funcionament no és el mateix que les altres universitats privades catalanes i espanyoles. No som com la Ramon Llull, l’Abat Oliva o la UIC. Sense cap menysteniment, perquè tinc molt bona relació amb els seus rectors i sempre que podem ens ajudem. Nosaltres som una altra cosa. Tenim unes peculiaritats que ens acosten més a les públiques que a les privades.
Posi’m un exemple
Doncs per exemple que rebem els estudiants a través de les Proves d’Accés a la Universitat, les PAU, igual que les universitats públiques. Nosaltres no seleccionem els estudiants com fan les privades, i no és una crítica. Ens venen assignats igual que els que van a la UB o a Girona. Una segona característica que no tenen les universitats privades i gairebé, diria, ni les públiques, és que té una governança singular, amb una representativitat àmplia i democràtica d’ajuntaments, del govern i del teixit econòmic, social i cultural en els seus òrgans de govern i de decisió. La Fundació Balmes, l’entitat titular de la universitat, la presideix l’alcalde de Vic, i els dos vicepresidents són l’alcalde de Manresa, i la consellera de Recerca i Universitats.
El campus Manresa en concret també ha reclamat més reconeixement institucional i finançament públic... Actualment, només la Fundació Balmes té un conveni programa amb la Generalitat que suposen 13 milions anuals fins al 2026 que es queden a Vic.
El conveni programa neix previ a l’acord federatiu entre Vic i Manresa. És allò que s’arrossega. Ara s’està treballant perquè el pròxim conveni que es faci amb l’Administració contempli les altres entitats federades i no exclusivament la Fundació Balmes. Qui signarà el conveni serà la Fundació Balmes, però això no vol dir que no hi hagi partides per a les altres federacions, i que hi hagi un reconeixement institucional per les diferents federacions. Des del punt de vista econòmic volem que el conveni contempli la realitat que té la universitat i la realitat dels seus diferents campus.
Quan parla de la UVic-UCC s’hi refereix generalment com a universitat no pública, no acostuma a dir-ne universitat privada. Per què? No se’n consideren?
Nosaltres no ens considerem una universitat estrictament privada, però no som una universitat pública. Darrerament, han aparegut expressions com universitat semipúbliques per referir-se a la UOC i a nosaltres. El que volem és un reconeixement legislatiu d’aquesta situació. Això ve perquè a Catalunya, contràriament del que passa a la resta d’Espanya, hi ha una tradició de col·laboració público-privada que és històrica en l’àmbit de l’ensenyament o la sanitat. Quan parlem d’Espanya hi ha universitats públiques i universitats privades, i aquí hi ha unes altres universitats com és el cas de la UVic-UCC, amb un model propi, únic i singular. I volem que això sigui reconegut.
A Espanya també hi ha aquestes altres universitats?
A Espanya l’educació universitària pot ser un negoci. Hi ha empreses que van a guanyar diners. Catalunya s’ha resistit a pressions perquè desembarquessin aquí. Les universitats catalanes privades no tenen ànim de lucre.
Oferir cicles formatius superiors també és un tret diferencial de la UVic-UCC?
Ara hi ha altres universitats que es comencen a despertar amb el tema dels cicles formatius i les relacions que establim amb centres que fan cicles superiors. Són models que no encaixen a les universitats públiques. Nosaltres també som diferents amb això. I després hi ha una altra cosa molt important que la majoria d’universitats catalanes no tenen.
Digui’m
És la important implantació territorial i la relació amb el món empresarial i cultural. Tot això, que jo anomeno la quarta funció de la universitat i que és el seu compromís social, nosaltres ho tenim molt clar. Altres universitats no per raons diverses i històriques.
També es parla de la necessitat que hi hagi una nova governança a la universitat. La UVic-UCC va néixer de la federació universitària entre Manresa i Vic, i s’hi han afegit dues fundacions més. Què canviaria amb un nou model per governar la universitat?
Pels estudiants no canviaria res. Aquest és un debat intern que està sobre la taula i els presidents de les fundacions juntament amb els directors generals estan treballant com definir aquest marc de relacions de cara al futur. Aquí naturalment entra el tema econòmic, però no és l’únic. També la participació en les decisions. La universitat ja no és només la Fundació Universitària Balmes, sinó una institució molt més gran i complexa. Va néixer a Vic amb 3.000 estudiants, i ja està per sobre dels 13.000 només en estudis oficials.
Un creixement molt important en poc temps...
Aquest creixement ens ha agafat estrets d’armilla. Hem de començar a pensar com l’assumim. Per exemple Medicina. Es decideix que es fa a Vic i que una part dels estudiants vinguin a Manresa. Ara estem parlant d’Odontologia. Tots els estudiants vindran aquí a Manresa els últims cursos. També s’està parlant de la possibilitat de fer Dret. Tot això genera una situació completament diferent respecte el passat. Quan parlem de canvi de model de governança el que estem dient és com farem tot això.
A la primera entrevista que va concedir a aquest diari poc després d’assumir el càrrec de rector el 2019 va dir: «arribo en un moment dolç i ara ve la fase brillant». Ho recorda? Ho manté?
Sostinc aquestes paraules. El moment dolç era quan ja havien passat cinc anys de l’acord federatiu entre Vic i Manresa, que en el seu moment va generar recances. La gent d’una ciutat i de l’altra ha entès que això va ser un bon acord malgrat les reticències inicials. I jo he viscut una cosa que m’ha passat poques vegades a la vida i que generalment no sol succeir, i és que aterres a un lloc i les coses van bé. En aquest cas has d’aplicar el principi bàsic de no tocar el que funciona bé, i ajudar que continuï així. I així ha sigut.
Què ha passat del 2019 cap aquí?
Que els números són molt bons, que s’han desenvolupat noves titulacions ja d’acord entre els dos campus... Tenim una situació que jo crec que és francament bona, i això no ha estat fruit de l’atzar, sinó gràcies a la feina dels acadèmics, de la gent de gestió i serveis, que hi han dedicat moltes hores, i en moments d’incertesa. Encara hi ha professors que em diuen que hi va haver un temps que no sabien si al setembre continuarien.
Per què?
L’estructura del pressupost de Manresa i Vic és molt dependent dels ingressos dels estudiants, però la major part de despesa és de personal. Això passa a totes les universitats. Aquí també. Si tens una caiguda del 10% d’estudiants no pots mantenir el mateix nombre de professorat perquè no surten els números, i hi va haver moments que les coses anaven així. Ara ha canviat radicalment.
La recerca és un dels pilars de les universitats juntament amb la docència i la transferència de coneixement. La Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya va bé en recerca?
Estem treballant amb això. Vam començar a fer recerca partint de zero, i això no és senzill. Jo crec que hem millorat molt. El curs passat es van llegir 43 tesis doctorals. Aquest curs superarem les 50. Hem passat de zero a 50 en 12 o 13 anys. És un canvi molt important i crec que anem en la bona direcció. Necessitem una mica de temps, captar gent perquè faci tesis doctorals, que es quedin amb nosaltres i que pugui seguir la recerca. Necessitem que la seva jornada laboral els permeti tenir hores per investigar. Tot això té un cost i calen recursos per fer-ho. El conveni-programa ha d’anar en aquesta direcció.
A Manresa la Fundació Althaia, amb la participació de la UVic-UCC projecta el que ja es coneix com Edifici del Coneixement per fer recerca i on també hi aniria la unitat docent de Medicina. Què pot suposar l’equipament?
Ve de l’institut de recerca de salut creat fa 3 anys, l’IRIS, que és molt ambiciós però que va en la bona línia amb l’objectiu de coordinar tota la recerca que es pot fer en l’àmbit sanitari a la Catalunya central, des de l’assistència primària fins a hospitals com Althaia. Aquest edifici va en aquesta direcció. Per tant, en pocs anys hi haurà un augment substancial de la producció científica a la universitat perquè, i això passa a tot arreu, l’àmbit de recerca biomèdica és dels més importants. Per tant, el dia que nosaltres aconseguim que Althaia, a través d’aquest edifici, pugui potenciar la recerca de qualitat que ja fa, la universitat farà un salt important.
Quin paper hi juga Vic, aquí?
Hem de veure com ens organitzem i quins recursos tenim. A Vic hi ha els laboratoris i es fa recerca bàsica, i a Manresa es va més cap a la recerca clínica. S’han de vincular els uns amb els altres. És necessari que la recerca clínica contempla la bàsica, i la bàsica no té cap sentit si no hi ha una recerca clínica després. Hi ha d’haver sinergia entre uns i altres.
Vostè és un home de cites. Als actes públics sempre n’acostuma a deixar-ne anar alguna. Digui’m una de les seves preferides...
És una cita de Sèneca que diu que el gaudi o la felicitat d’avui no ha de disminuir pels problemes que puguin venir en el futur. Amb això vull dir que gaudim de la situació que té la universitat. Que poden venir problemes en el futur? Sí, però que això no ens faci oblidar que ara estem en un moment dolç. Els números són molt bons, estem creixent a tots els campus, la universitat és atractiva, la recerca està en camí de potenciar-se clarament... Què més pot demanar un rector? Només una cosa que a més a més també estem fent: treballar en aspectes que han d’ajudar en el futur.
Quins aspectes?
Quan d’aquí a dos anys jo ja no sigui rector han de començar a fer-se coses que ja les hàgim treballat ara. Una de les que estem fent fa anys amb Antoni Llobet abans que fos director general de la Fundació Universitària del Bages, era el tema de la formació professional. Farem que els estudiants de cicles formatius puguin accedir als nostres graus amb més facilitat. Una altre projecte de present i de futur que actualment ja s’està fent és una aposta per a desenvolupar una oferta sòlida de formació contínua adaptada a les necessitats reals de les empreses, de la societat i del territori. Quan d’aquí a tres anys arribi la tempesta de la caiguda demogràfica i disminueixi la població estudiantil, a nosaltres ens agafarà preparats.
Josep Eladi Baños al campus Manresa de la UVic-UCC / OSCAR BAYONA
10 anys de constant creixement
La Universitat de Vic - Universitat central de Catalunya (UVic-UCC) és la que ha experimentat un major creixement d’estudiants en el període que va del 2012 al 2022. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya facilitades per la mateixa universitat, en aquests 10 anys, la UVic-UCC ha augmentat un 100% el nombre d’alumnes. Més que qualsevol altre universitat. Cal tenir en compte, però, que el punt de partida éren els alumnes que en aquell moment formaven part del campus la UVic, de la Fundació Universitària Balmes. Llavors els de la Fundació Universitària del Bages de Manresa estaven adscrits a la UAB fins que es va signar l’acord federatiu que va suposar la creació de la UVic-UCC. Posteriorment també es va crear la Federació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), amb els estudis de Medicina i, més recentment, Odontologia i Audiologia, i la incorporació de l’escola Elisava, actual Facultat de Disseny i Enginyeria a la UVic-UCC. Això, i l’increment de l’oferta d’estudis durant aquest període, ha fet que hi hagi més estudiants. Actualment són més de 13.000 en titulacions oficials. És destacable la dada que el curs 2024-2025 un 68% dels estudiants han triat la UVic i la FESS en primera opció. La dada demostra «la capacitat d’atracció de la nostra universitat», afirma el rector Josep Eladi Baños. «Ens estem traient de sobre la xacra que era que ens consideressin el sobreeixidor de Barcelona».
Font:
Morros, J. (05 de febrer de 2025). "Tenim molt clar que una de les funcions de la universitat és el seu compromís social" (Entrevista a Josep Eladi Baños Rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya). Regió7. Disponible a:
Fotografia:
Josep Eladi Baños viu el seu segon i darrer mandat a la UVic-UCC / OSCAR BAYONA