La Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa) oferirà d’aquí al 2030 nous estudis de grau i cicles formatius superiors. Es proposa, així mateix, que el reconeixement públic del rol d’universitat territorial de la Catalunya central impliqui l’arribada de més recursos, també econòmics, que haurien d’alleugerir els costos de matrícula d’una universitat privada que exerceix de pública. Finalment rumia, també en l’horitzó 2030, ser més atractiva per als potencials estudiants de la mateixa Catalunya central.
Són reptes que ha debatut el patronat de la Fundació Universitària del Bages per fer front a un els principals envits als quals s’hauran d’enfrontar les universitats d’aquí a no res: el canvi del cicle demogràfic que arribarà de forma brusca el 2027, quan baixarà en picat la població en edat d’anar a la universitat. A això s’hi afegeix la necessitat de garantir la sostenibilitat econòmica de la institució.
El campus Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) no vol que tots aquests desafiaments, i sobretot el canvi demogràfic, l’agafi desprevingut.
«La institució ha de prendre mesures perquè no hi hagi cap risc», assegura el director general de la FUB-UManresa, Antoni Llobet. «Tenim clar el repte i hem de prendre decisions des d’ara». S’ha començat a fer.
Davant el repte 2027, s’ha planificat l’horitzó 2030 on entrarien en escena nous estudis. «Volem compaginar graus i formació professional per afegir titulacions d’una forma sostinguda i que tingui sentit».
Per què més estudis si hi haurà menys estudiants? Una manera d’atenuar el canvi de cicle demogràfic que patiran totes les universitats és oferir titulacions noves, reflexiona Llobet. «Una titulació que ja ofereixes potser no podrà continuar creixent, i amb una de nova tots els alumnes que tinguis suposaran un increment net».
Es parteix de la base que hi ha camp per recórrer per captar futurs estudiants de les comarques de l’entorn de la Catalunya central -els procedents del Baix Llobregat són el segon grup més nombrós després del Bages- i també de les mateixes comarques centrals.
Actualment, un 30% els alumnes de nou accés als graus són del Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès. O sigui que hi ha marge per captar-ne més. Segons Llobet, si s’ofereixen més titulacions hi ha més possibilitats que joves del territori tinguin l’opció de quedar-se per estudiar.
Un altre element que s’ha tingut present a l’hora de dissenyar el futur és que en pràcticament tots els estudis oficials que ofereix actualment han omplert totes les places disponibles, tret del grau de Gestió de la Societat Digital, l’especialitat més nova que encara s’ha de consolidar. A la resta no hi ha cap buit i en graus com Fisioteràpia i Infermeria s’han hagut d’ampliar places. «Encara que no vingués el canvi de cicle demogràfic, també s’haurien d’oferir més coses», opina Llobet.
Davant aquestes dades la FUB-UManresa ha fet el pensament d’oferir tres noves ofertes de graus i cicles de grau superior els pròxims cursos. El vinent ja es posarà en marxa el cicle de grau superior de Transport i Logística, i els altres dos estaran relacionats amb les ciències socials i sanitat, àmbits d’expertesa de la FUB-UManresa.
També a partir del curs 2026-2027 arribaran els primers alumnes dels últims cursos d’Odontologia, un grau no pròpiament de la FUBages, però en el qual participa activament.
Paral·lelament, té el propòsit d’impulsar la formació continuada de bracet amb institucions, organitzacions i empreses del món real, i ha començat a explorar de forma incipient el que s’anomena micro credencials, cursos de curta durada que a còpia de sumarr poden acabar generant un currículum.
Actualment UManresa ofereix set graus relacionats amb l’àmbit de la salut, entre els quals Medicina i properament Odontologia; dos graus d’Empresa i un d’Educació. També quatre cicles formatius de grau superior. A aquests estudis s’hi afegiran les noves propostes que té en ment la Fundació Universitària del Bages. Només ha transcendit que el curs vinent es posarà en marxa un cicle de Transport i Logística.
Per triar quins estudis poden ser atractius s’analitzen dades com les persones que opten per certs estudis i les places que s’ofereixen en aquests estudis. «Si el nombre d’estudiants és alt i les places no cobreixen la demanda, és un objectiu diana», explica Antoni Llobet. «Si hi ha places suficients però continuen sent estudis amb molta demanda, també de persones de la Catalunya central que els podrien fer aquí, és igualment una dada important». Es pot donar el supòsit que hi hagi estudis consolidats però amb prou massa crítica que els vol fer, o gent del territori que el vol seguir però que ho ha de fer a fora. Hi ha, doncs, molts elements a tenir en compte, afirma Llobet.
Podologia, per exemple, es fan a pocs llocs i a la Catalunya central no tindria pou demanda, però com que s’estudia a pocs llocs, les places que ofereix UManresa s’omplen. En aquest cas hi ha molts estudiants italians. el grau de Fisioteràpia també destaca per la presència majoritària d’alumnes francesos.
Fotografia: Una de les aules de la FUB-UManresa a l'inici d'aquest curs 2024-2025 / FUB-UMANRESA
Font:
Morros, J. (27 de novembre de 2024). UManresa planifica oferir més estudis per fer front a la davallada demogràfica. Regió7. Disponible a: https://www.regio7.cat/manresa/2024/11/27/umanresa-planifica-oferir-mes-estudis-112075681.html?utm_source=newsletter&utm_campaign=guitar&utm_medium=email&idC=5255&iU=db77a1b5-0ca4-4e45-a03e-fe2546a2a06f&dd=20241127