02 de febrer de 2025

«La clau de l’èxit de la FUB ha estat saber aprofitar les oportunitats que sorgien»

Entrevista | Carme Valiente Ballesteros Directora sortint del Grau d’Infermeria de la UVic-UCC

Ha viscut a primera fila els 35 anys d’història de la Fundació Universitària del Bages. Professora dels estudis d’Infermeria des del primer dia, n’ha estat la directora durant 24 anys. Davant dels seus ulls, i amb la seva ajuda, la FUB ha passat de tenir vuitanta estudiants a 2.400. Ara es jubila; el seu nou projecte és l’aquarel·la i un hort.

Un dia d’estiu de 1990, tres infermeres prenien possessió d’un edifici modestíssim situat en un solar desolat en un racó de Manresa per posar en marxa l’Escola d’Infermeria, els primers estudis universitaris de la FUB. Carme Valiente n’era una. Des de llavors fins aquest febrer, que es jubila, ha estat testimoni directe del creixement d’una organització que, en 35 anys, ha creat un campus universitari resplendent partint del zero absolut.

Recorda què va fer el primer dia de feina a l’aulari de les Saleses on va començar tot?

Recordo que estava contenta, il·lusionada. El que tenia al cap era si en sabria, perquè jo havia fet sempre d’infermera assistencial. Em vaig oferir a la FUB perquè vaig veure a Regió7 que es creava l’escola i que calien professors, però no havia fet mai classe. Aquell primer dia suposo que ens vàrem reunir la directora, l’Assumpta Bohigas, l’Imma Ubiergo i la Montse Font, l’administrativa. Amb prou feines les havia vist alguna vegada, i ens vàrem posar a preparar tot el que s’havia de fer. Llavors l’escola érem nosaltres, el conserge, el Carles, i una senyora de la neteja, no hi havia ningú més.

Instal·lades com estaven en un simple aulari situat en un lloc que no era ni un carrer, se les prenien seriosament?

Home, la veritat és que els estudiants que venien de fora de Manresa, quan aconseguien trobar-ho, ho veien estrany. Això és la universitat, deien? Aquí farem infermeria? I sí, sí, els dèiem: aquí farem infermeria i la farem bé. Per als manresans era més normal, perquè allà ja hi havia hagut una aula de magisteri, però els de fora, tant els alumnes com els professors que s’anaven incorporant, quedaven distrets. (riu) Un cop a dintre, les coses funcionaven i ja canviaven d’opinió.

Començar en un lloc tan precari era fer les coses a la manresana?

No, jo crec que era aprofitar una oportunitat, perquè en aquell moment mancaven moltes infermeres, era un moment de relleu generacional, com ara, i si s’hagués esperat a tenir unes instal·lacions millors s’hagués perdut l’oportunitat. A més, llavors no hi havia tantes escoles d’infermeria com ara, i si Manresa tenia un projecte universitari era un bon context per començar.

Al llarg de tots aquests anys de creixement extraordinari, tot ha anat com una seda?

Hi va haver un moment que va semblar que la cosa perillava una mica d’anar malament. Durant els primers anys es va créixer d’una forma exponencial, amb els estudis repartits per llocs diferents; Administració d’Empreses al principi no va acabar de funcionar, costava fer equip... hi havia projecte i hi havia ganes, però tot allò era difícil de gestionar. Amb tanta dispersió les coses no acabaven d’anar bé. Amb l’arribada del nou gerent, el Pere Fons, i també del Valentí Martínez, la cosa es va redreçar.

La inauguració del primer edifici del campus, el 2002, és el gran punt d’inflexió?

Pel que fa a Infermeria jo diria que el projecte es consolida quan surten les primeres promocions, estan ben formades i s’incorporen fàcilment als hospitals. L’edifici nou també va ser important, perquè va permetre unificar equips i maneres de treballar i ens va donar una visibilitat que no teníem, tant de cara a la gent de fora com de Manresa mateix.

Quina diria que és la clau de que s’hagi arribat tan lluny partint de tan poc?

Ha estat molt important que sempre hem ofert titulacions amb demanda i molt professionalitzadores, que permetien trobar feina fàcilment. Ho hem fet bé! (riu) El Pere Fons i el Valentí Martínez han fet una feina excel·lent i la gent que han tingut als seus equips han remat molt, sempre aprofitant les oportunitats que anaven sorgint. Vàrem ser el tercer centre de podologia de tot Espanya, per exemple. S’ha crescut sense voler abastar-ho tot. I Manresa, que potser al principi no s’ho creia gaire, s’ha anat convencent de que la FUB té un potencial important per a la ciutat i que se li ha de donar el valor que té.

Després d’haver molts estudiants, què diria que tenen en comú?

En general, ganes d’ajudar les persones i de ser útils. També n’hi ha que ho fan per satisfacció personal, perquè és una feina que t’omple. No és per diners! Però també els hem de dir que amb la vocació no n’hi ha prou: hi ha molt per aprendre i també cal saber cuidar-se un mateix; si tens dificultats psicològiques és complicat ser un bon infermer, i els darrers anys tenim un cert nombre d’estudiants que els passa, i n’han de ser conscients.

Com han evolucionat des dels primers?

La gent jove d’ara té moltes coses bones, però la constància i la cultura de l’esforç els costa. Tot ha de ser immediat. Les relacions amb els professors també. Abans tothom volia estudiar i treballar immediatament per millorar la seva posició social: ara no sempre és així. Ara hi ha qui no té pressa per treballar. Estudia i, després, potser s’agafa un any sabàtic. I un altre canvi és que ara tenim un percentatge d’alumnes que són fills d’immigrants estrangers que ja han enviat els fills a la universitat.

A Infermeria hi haurà sempre una immensa majoria de dones?

Hem tingut anys d’un 20% d’homes, que és bastant, però veig difícil que pugui créixer gaire més. Cuidar és molt propi de la dona, perquè la inclinació a fer-ho està molt relacionada amb la maternitat. De fet, Medicina també s’està feminitzant moltíssim.

El rol de les infermeres al sistema sanitari és tan eficient com podria ser?

Seria més eficient si poguessin fer la feina de prevenció de la malaltia per a la qual estan preparades i si no les centréssim tant en el tractament dels malalts. També funcionaria molt millor si hi hagués més infermeres a l’àmbit sociosanitari, però és una feina més mal pagada i menys reconeguda socialment que la de qui va en una ambulància, per exemple. El sistema els hauria de facilitar que hi fossin, i els ho hauria de pagar com correspon.

Encara se’n van a l’estranger?

No tant com durant les retallades. Ara aquí hi ha molta feina, i anar a l’estranger no sempre és una opció ideal. Fins i tot n’hi ha que tornen, el problema és que el sistema de vegades les fa començar de zero, com si el que han treballat a fora no comptés, i això no pot ser. S’ha de facilitar que tornin, perquè en falten i en faltaran, tant a Catalunya com a Europa. És un mal endèmic.

La primera vegada que va sentir parlar de la federació amb Vic què va pensar?

Ho vaig veure bé. Jo sempre havia pensat que a la Catalunya central li falta una universitat. Tenir centres adscrits no tenia futur. I a mi el que em faria il·lusió seria que es digués només Universitat Central de Catalunya. De moment no ha passat; som UVic-UCC i no sé si passarà mai. Entenc que canviar noms costa, i que en tot això hi ha molta política, però penso que el gran pas endavant seria aquest. I encara seria millor si fos pública.

Digui una cosa que li falta a la FUB, una que li sobra, i la que més li agrada.

(Rumia) La que li falta és acabar-se de creure que som bons i potents. Als manresans els falta una mica aquest esperit de defensar les coses pròpies i afirmar que no tenim res a envejar a ningú. El que li sobra és la burocràcia. Mai n’havíem tingut gaire i al fer-nos grans ha crescut. I el que més m’agrada és la familiaritat, les portes obertes... som grans però encara ens sabem els noms de la gent, tenim els alumnes a prop... La FUB acull bé.

Se sent una pionera que ha acabat la feina?

No, em sento una persona que va tenir la sort de trobar una oportunitat i que sempre ha intentat sumar.

Fotografia:

Carme Valiente Ballesteros / Mireia Arso

Font:

Marcè, Marc (02 de febrer de 2025). «La clau de l’èxit de la FUB ha estat saber aprofitar les oportunitats que sorgien» (Carme Valiente Ballesteros Directora sortint del Grau d’Infermeria de la UVic-UCC). Regió7.  Disponible a:

https://www.regio7.cat/manresa/2025/02/02/clau-l-exit-fub-estat-113905410.html?utm_source=newsletter&utm_campaign=guitar&utm_medium=email&idC=5255&iU=db77a1b5-0ca4-4e45-a03e-fe2546a2a06f&dd=20250202

• Veure més informació