• Inici
  • Notícies
  • Una aliança de primer ordre a Manresa per oferir formació agrària

Notícies

19 de febrer de 2024

Una aliança de primer ordre a Manresa per oferir formació agrària

  • - La revolta de la pagesia ha posat d’actualitat els canvis per fer més sostenible el sector
  • - La pedagogia en aspectes agroambientals farà més necessaris els centres que s’hi dediquen


    La pagesia ha pres aquests dies les carreteres i alguns carrers de Barcelona amb una demostració d’enuig massiva que ha cridat l’atenció dels mitjans, de la població en general i de la classe política. Un dels punts de les reclamacions fa referència a les exigències de posar en pràctica mesures agroambientals arribades de la Unió Europea. Hem pogut sentir testimonis lamentant la pèrdua de guanys que pot suposar l’aplicació d’aquestes mesures, com, per exemple, les rotacions o el guaret.

Més enllà del calaix que es fa a final de campanya -que és molt important, evidentment- hi ha la sostenibilitat a llarg termini de l’activitat. L’agricultura depèn de recursos naturals que, si es sobreexploten, provoquen la reducció de la productivitat i un cost ambiental amb conseqüències globals. 

Entendre com es pot treure el màxim rendiment de la terra i de l’aigua sense desgastar aquests recursos, o com es pot aprofitar la biodiversitat, beneficiarà l’explotació agrària, assegurarà la seva capacitat productiva i minimitzarà l’impacte en el medi.

Aquests coneixements, però, no s’han inclòs històricament en la formació reglada, on durant molts anys s’ha prioritzat la producció; una situació que, afortunadament, està canviant. Ara, el sector està envellit i hi ha caps de finca que no entenen la importància i el sentit del que la Unió Europea els demana (més enllà de la precarietat de moltes explotacions que, realment, no tenen marge econòmic de millora a causa de la situació enormement complexa del sector primari).


Garantir la sostenibilitat


    En aquest context, la formació i la pedagogia en aspectes agroambientals guanyen un pes molt important. A l’associació L’Era fa més de quinze anys que ofereixen cursos que doten el sector dels coneixements tècnics necessaris per ser més sostenibles en tots els sentits. Les seves propostes inclouen enfocaments teòrics i pràctics, amb formats més o menys intensius, segons convingui. La sanitat vegetal en fructicultura ecològica, la ramaderia extensiva, l’elaboració de compost i l’anàlisi de sòls són alguns dels temes que s’han tractat.

L’entitat fa la seva programació en aliança amb dues escoles de secundària: l’Institut de Jardineria i Agricultura Les Garberes -de Castellar del Vallès-, i, especialment, l’Escola Agrària de Manresa, amb qui l’uneix un vincle històric. Aquest 2024, la vinculació amb el centre bagenc s’ha reforçat encara més amb la programació conjunta de molts dels cursos i de les jornades tècniques que ofereix com a formació contínua.

La coalició entre el centre públic i l’associació permet disposar de cursos amb preus públics de matrícula més assequibles per a tothom i, al mateix temps, comptar amb pressupostos més alts que faciliten portar a Manresa persones de renom en el seu àmbit. Ja ha començat un curs de tècniques de regeneració de sòls en cultius extensius, i aviat ho farà el de poda fisiològica en vinya. També hi ha programats cursos sobre apicultura, fructicultura ecològica, pastures, avaluació de sòls, i cicles hidrològics i gestió de l’aigua.

En total, només en cursos, fins que arribi l’estiu, la col·laboració entre l’Escola Agrària de Manresa i l’associació L’Era sumarà 141 hores de classes teòriques o pràctiques. I, en paral·lel, ja estan programades sis jornades tècniques sobre l’horta sense llaurada, plantes bioindicadores, alternatives proteiques en alimentació animal, cuines solars i la recuperació dels cicles naturals de l’aigua.


Oferta per al públic general


    A més a més, l’associació, dins de la seva programació habitual, també compta amb sis cursos adreçats, no només al sector professional, sinó al públic general interessat en coneixements sobre autosuficiència. En un moment en què la crisi climàtica, la incertesa econòmica i les desigualtats socials preocupen la majoria de la gent, els aprenentatges per millorar l’autonomia i la sostenibilitat del dia a dia prenen un nou valor. L’elaboració de làctics i de pa, la fermentació d’aliments vegetals, el treball amb la llana i l’homeopatia per a plantes són els temes d’aquest semestre.

En definitiva, entre la programació de l’Escola Agrària de Manresa, de l’associació L’Era i l’oferta conjunta de cursos i jornades, la ciutat serà la seu de més de 40 activitats formatives adreçades o vinculades al sector agrari durant el 2024, una quantitat que representa un pol de primer ordre. I un dels cavalls de batalla que s’integra de manera natural en les sessions és la necessitat imperiosa de convergir, cada vegada més, la sostenibilitat ambiental, l’econòmica, i l’equitat social.


Experts de renom internacional imparteixen els cursos


    L’aliança entre l’Associació L’Era i l’Escola Agrària de Manresa permet aconseguir que persones de renom internacional puguin venir a compartir els seus coneixements. Durant el primer semestre, per exemple, el curs de poda fisiològica en vinya tindrà com a únic professor el francès Maxime Pourveur, de l’equip Architecte du Vivant de Marceau Bourdarias. Aquest assessor explicarà el funcionament del flux de saba i la seva influència en l’impacte de la poda.

En un àmbit diferent, en Pascal Durand -especialista francès en tracció animal- conduirà dues de les sessions del curs especialitzat en bovins, que es faran a Igualada i a Sant Mateu de Bages. L’agrònom Konrad Schreiber, l’hidròleg Laurent Dénise i l’agroecoclimatòleg Céderic Cabrol portaran des de França el seu coneixement relacionat amb la gestió i aprofitament de l’aigua en les finques rurals.

Els cursos i les jornades programades també comptaran amb referents catalans com Eloi Cordomí, meteoròleg de TV3; Jordi Puig, ambientòleg i autor del llibre L’hort del segon origen; i l’agrònoma, investigadora del CREAF i especialista en governança dels recursos hídrics, Annelies Broekman

Altres notícies

Veure-ls totes