14 de maig de 2025

La millor tesi doctoral del 2024 té segell manresà

L'enginyer David Boix ha ideat un mètode per prioritzar les inversions públiques

L’enginyer manresà David Boix Cots és l’autor d’una tesi doctoral que ha estat distingida com la millor del 2024 en l’àmbit d’impacte social. El guardó l’ha atorgat la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya. També va obtenir la màxima qualificació que pot rebre el treball: el cum laude amb menció internacional.

Boix, de 32 anys és enginyer d’Obres Públiques i de Ponts i Camins, i aquest mateix any acabarà també el grau de Psicologia. Nascut a Sant Joan de Vilatorrada tot i que de ben petit la família es va traslladar a Manresa, és investigador a la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona i aspira a ser-ne professor.

«Sistema d’avaluació de priorització d’inversions públiques». Aquest és el títol de la tesi de Boix. Doctorat en enginyeria civil, s’ha especialitzat en la presa de decisions estratègiques considerant factors econòmics, ambientals i socials. Ha ideat un mètode científic per avaluar les prioritats que hauria de tenir una inversió o un projecte que es finança amb diners públics. El mateix Boix s’explica: «Els polítics són els dirigents, tenen uns pressupostos i fan uns projectes. Però per què en trien uns i no uns altres? Hi ha una avaluació al darrere? Hi ha prou transparència?», conclou.

Davant preguntes com aquestes Boix es va proposar elaborar un sistema per avaluar el més objectivament possible l’impacte d’un projecte tenint en compte criteris tècnics, socials, ambiental, d’acceptació de la ciutadania... En tots els àmbits: infraestructures, educació o serveis públics.

Una tesi amb impacte social

L’objectiu de Boix era que la tesi pogués tenir un impacte social. «Volia crear alguna cosa científica, però que fos aplicable». Segons l’enginyer manresà «és una eina perquè les administracions públiques donin sentit a les seves iniciatives i puguin respondre preguntes que es poden fer elles mateixes. També per prioritzar uns projectes o uns altres davant una llista d’actuacions que és interminable».

A més a més de fórmules matemàtiques i l’anàlisi d’altres metodologies existents, també es planteja preguntes com si un projecte té alternativa, quin cost tindria el seu manteniment o a quanta població beneficiaria. Boix considera que ajuntaments i administracions públiques en general poden aplicar el seu suggeriment, però pensa que hi ha reticències a l’hora de fer-ho. «Genera feina extra i sovint tampoc no s’entén».

A més a més, entremig hi poden haver decisions polítiques a l’hora de triar una obra o una altra «que s’escapen de la lògica». Segons la seva opinió, les decisions que es prenen «haurien de ser fonamentades, i la societat hauria d’entendre perquè es fa aquell projecte». En cas contrari es cau en la desafectació de la política. «La tesi també pot ajudar a trencar aquesta dinàmica de desconnexió entre polítics i la ciutadania perquè dona eines que permeten explicar per què s’estan fent uns determinats projectes i que tothom ho entengui».

Inversions innecessàries

A la tesi alerta, igualment, d’inversions innecessàries. Posa com a exemples els aeroports de Castelló i Ciudad Real -va costar 1.100 milions i està tancat- o sobrecostos en obres del tren d’alta velocitat.

Aclareix, també, que «qualsevol decisió que es prengui amb diners públics té pros i contres». I posa més exemples: «Quan fas un polígon industrial pot ser molt bo per l’economia, però té un impacte ambiental. Si fas el contrari, si el desmantelles i el naturalitzes, té un impacte ambiental meravellós, però no econòmicament».

Afirma que una trentena d’ajuntaments s’han interessat pel treball i diu que troba a faltar «que les administracions acudeixin més sovint a la universitat per comentar problemes que i buscar solucions. Això ens encanta».

A més a més de continuar fent recerca, un dels objectius immediats de Boix és acabar aquest any Psicologia, grau que va iniciar en paral·lel a la tesi amb la idea de dedicar-se a la docència. «He fet psicologia per aprendre estratègies de motivació», afirma. Ho ha abastat tot amb «paciència». La clau és «tenir un objectiu, una estratègia i planificar-te. Moltes vegades tenim un objectiu, però no fem l’exercici d’asseure’ns i estudiar com podem arribar-hi».

Fotografia: David Boix Cots fa recerca a la UPC de Barcelona / JORDI MORROS

Font:

 https://www.regio7.cat/manresa/2025/05/14/millor-tesi-doctoral-2024-segell-117357849.html?utm_source=newsletter&utm_campaign=guitar&utm_medium=email&idC=5255&iU=db77a1b5-0ca4-4e45-a03e-fe2546a2a06f&fN=436f6e73656c6c&dd=20250514

• Veure més informació