17 d'octubre de 2024

La formació laboral al Bages busca encaixar empresa, treballador i territori

Una taula rodona moderada per Regió7 amb responsables de la Fundació EMI Manresa, alumnes, professionals de la indústria i el director del SOC posa de relleu les virtuts d’implicar tots els agents en el model d’inserció laboral a la comarca

Conciliar les necessitats de les empreses i dels treballadors ha estat històricament el Sant Graal dels plans de formació laboral. Un nou disseny territorializat de les polítiques actives d’ocupació per part de la Generalitat, sumat a la convicció del sector empresarial que cal implicar-se en la formació, i a l’increment de la percepció, tant entre els que s’incorporen al mercat de treball com entre els que en formen part, que la formació és imprescindible per expandir el futur professional estan coincidint en els darrers temps per redibuixar la formació com una eina central en el motor laboral del país.

Aquesta va ser una de les conclusions coincidents en la taula rodona celebrada ahir a Tercer Segona Espai Creactiu de Manresa, a l’edifici de la Buresa, i en què van participar Anna Martinez, directora de la Fundació EMI Manresa; Francesc Ferré, responsable de gestió i coordinació de programes a la mateixa fundació; Maria José Ávila, alumne d’Activitats de gestió administrativa d’EMI Manresa; Juan José Torres, director del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC); Raül Mateos, coordinador de soldadura i adhesius de Masats; i Lahcen Nain soldador d’aquesta mateixa empresa. El debat va ser moderat pel director de Regió7, Josep Lluís Micó, i també va comptar amb la presència de Sandra Espinal, gerent de Regió7.

Anna Martínez, amb 34 anys d’experiència a EMI Manresa, fundació que dirigeix des del 2013, va obrir el foc celebrant que les empreses «vegin quines són les necesistats del mercat i així ajudin» els centres formadors, que estan orientats a formar cada vegada més «en allò que demanen els diversos sectors» del territori. «Les empreses són conscients de la necessitat de formar perquè s’adonen de les seves mancances i requereixen cada vegada més un personal més professionalitzat, més format en les noves tecnologies», va afegir Martínez.

Una visió coincident va mostrar Juan José Torres, que va recordar que «el principal problema del mercat de treball i d’empreses és la captació de talen». En un moment en què a Catalunya hi ha més de 300.000 persones a la recerca de feina, cal superar la «disfunció», va dir, entre el què requereixen les empreses i la formació que reben els que busquen feina. «Com més baixa la taxa d’atur més ens adonem que més els costa entrar al mercat laboral als que menys formació tenen», va apuntar el director del SOC.Per això, va insistir, «és imprescindible enfocar la formació a la personalització, però també cap a una visió d’empresa i de territori», els tres pilars en què es basa en nou model de concertació territorial, presentat a la capital del Bages a finals de l’any passat, i que comportarà, entre d’altres, la incorporació de 225 nous orientadors.

La "doble demanda"

Per a Torres, el mercat de treball és avui «de doble demanda», de treballadors i d’empreses. Una realitat que ja entén avui l’administració, va apuntar, molt orientada en el passat «a la persona i poc a les empreses». Casar oferta i demanda a cada territori evita, va apuntar, «formar per formar», facilitant així uns cursos d’adaptació al mercat de treball més d’acord amb la realitat empresarial existent. Avui, així, les polítiques actives d’ocupació dissenyen els perfils requerits no tant «basats en la titulació com en les competències i motivacions», i l’orientació és individualitzada.

Per a Francesc Ferré, en l’última dècada ha canviat el paisatge. S’ha retallat a la meitat la taxa d’atur propera al 20% que va deixar la crisi de les subprime i de l’immobiliari. En aquest temps, «els perfils han variat», i cal «una visió íntegra de la formació», que formi i alhora integri al mercat laboral. En aquest sentit, la tasca d’entitats com la Fundació EMI, que «coneix el territori i les seves empreses», és imprescindible per al canvi de model, va insistir Ferré, per a qui avui «el SOC ho està fent bé», perquè, va apuntar de manera molt gràfica, «fa deu anys es van comprar paraigües quan plovia molt i llavors resultaven molt cars». Un exemple: la necessitat industrial de soldadors s’ha incrementat molt els darrers temps, «i ens ha costat trobar la mà d’obra adequada».

L'exemple dels alumnes

Justament Lahcen Nain és un dels joves formats en aquest ofici a EMI. «Treballava a l’alimentació», va explicar, «i volia canviar. Vaig fer el curs de soldadura, i EMI em va facilitar trobar feina a Masats». De 27 anys, el manresà Nain havia fet un grau mitjà en informàtica, però la realitat del mercat laboral l’ha dut a Masats, ja que buscava «tenir un ofici, una millora salarial i obrir-me l’horitzó professional».

En aquest sentit, Torres va apuntar que justament «conèixer l’ofici desperta vocacions, perquè pots tenir una enorme potencial i desconèixer-ho». «La motivació fa aprendre oficis», una motivació que normalment «apareix en gent més gran», va afegir Raül Mateos, amb l’experiència de la formació interna que practica Masats. «I especialitzar-se en soldador o mecanitzador no és fàcil», va insistir. En qualsevol cas, formar internament és imprescindible en una indústria com Masats, amb una plantilla que requerirà en una dècada una renovació generacional.

Un altre exemple de reorientació professional, també mitjançant els cursos de la Fundació EMI, és el de Maria José Ávila, qui després de 15 anys fent de netejadora va decidir apostar per fer un canvi laboral. «Volia veure si podia donar més de mi». Un curs d’administració a la fundació manresana li va obrir els ulls, una experiència que, com Nain, ha recomanat al seu entorn més proper. Avui fa pràctiques, en el seu segon curs, en una empresa logística de Manresa, que ja li ha aparaulat un contracte. «Vaig aprendre administració, però també a fer un canvi de mentalitat».

"Element transformador"

Torres va confirmar que «la formació comporta un element transformador» de la persona, però cal, va remarcar, tenir contacte amb les empreses. «És difícil motivar ningú sense un objectiu concret quant al mercat de treball». El director del SOC va recordar que al Bages els perfils més reclamats són els formats en electricitat/electrònica, sanitat, instal·lació i manteniment i energia i aigua. «Amb diners públics no podem generar formació en àrees que no tenen oferta», va concloure.

El futur de la formació dual va ser una altra qüestió abordada a la taula. En aquest sentit, Anna Martínez va explicar l’experiència d’EMI en el sector de l’hostaleria, i va explicar els plans per al de l’electricitat, que, amb tot, «no és fàcil, perquè no és una necessitat del sector industrial». I la implicació de l’autònom costa de trobar pel temor als retards en el cobrament de les subvencions. Amb tot, va dir Torres, la dual és «el futur, la formació que tanca el cercle».

Fotografia:

D'esquerra a dreta, Lahcen Nain, Raül Mateos, Francesc Ferré, Anna Martínez, Josep Lluís Micó, Juan José Torres, Maria José Ávila i Sandra Espinal, durant la taula rodona / Oscar Bayona

Font:

Blaya, C. (2024, octubre 17). La formació laboral al Bages busca encaixar empresa, treballador i territori. Regio 7. Disponible a: https://www.regio7.cat/economia/2024/10/17/formacio-laboral-bages-busca-encaixar-109472295.html

• Veure més informació