21 d'abril de 2025

La UPC Manresa encapçala la recerca d’alternatives als minerals estratègics

La Politècnica és l’únic centre universitari català especialitzat en recursos miners que té diversos projectes en marxa per poder trobar alternatives al grup de ‘crítics’ amb més demanda en les societats occidentals

La UPC Manresa és l’únic centre universitari català especialitzat en recursos miners que té diversos projectes engegats al voltant de la problemàtica dels minerals ‘crítics’. Entre molts altres, treballa en tres projectes europeus, anomenats Bloom, Queen i Criteria, per millorar l’aprofitament de recursos com el coure, el cobalt i el tàntal dins de la Unió Europea.

Per tal de produir els elèctrodes d’una bateria cal liti i carboni. El silici és la base dels semiconductors que conformen les plaques mare. El coure s’utilitza per fer cablejat. L’indi és imprescindible per aconseguir pantalles tàctils. Tots aquests minerals formen part del grup de ‘crítics’ amb més demanda en les societats occidentals. 

La transició energètica amb la construcció de plaques fotovoltaiques, la fabricació de bateries per fer la transició a la mobilitat elèctrica, i l’auge de la tecnologia i l’ús de dispositius electrònics n’han augmentat el consum els darrers anys de manera molt important i ha fet aflorar la necessitat que el sector miner treballi per afrontar-ne l’escassetat i, sobretot, la necessitat de no dependre d’altres països on, a més a més, aquests recursos també són limitats.

Finits, però més necessaris

«Tots els recursos minerals són finits i, amb les noves tecnologies, cada vegada se’n necessiten més», alerta Pura Alfonso, responsable del Grup de Recerca en Recursos i Indústries Intel·ligents i Sostenibles (RIIS) de la UPC Manresa, que recorda que en un sol telèfon mòbil hi poden haver més de trenta minerals. Alfonso explica que aquests minerals es troben en petites quantitats i es formen allà on les condicions geològiques n’afavoreixen la concentració i, per tant, estan controlats pels països que més en posseeixen: la Xina domina el 80% de les terres rares i el Brasil, el 90% del niobi que es fa servir en electrònica. Les societats occidentals tenen el repte de buscar alternatives a l’ús d’aquestes matèries primeres i extreure-les de manera més sostenible.  

Les universitats i els centres de recerca juguen un paper clau, a l’hora de promoure solucions per a un consum més responsable de les noves tecnologies, conscienciant que no cal canviar aparells si no és necessari, buscant sistemes de reciclatge i de reutilització de materials i fent recerca per reduir l’ús d’aquests materials en les fabricacions de dispositius.

Aquestes són algunes de les línies amb què treballen els investigadors de la UPC Manresa.

Tal com explica Hernán Anticoi Sudzuki, professor del Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT), «els nostres estudis es dediquen a solucionar problemes amb materials crítics». Lamenta que siguin àrees «satanitzades» pel desconeixement de l’activitat «fonamental» que generen. Reivindica que «s’hauria de conèixer, difondre i disseminar, ja que tothom té mòbils, mira la televisió, va amb cotxe… i tot depèn dels minerals crítics». A més a més, hi afegeix, «el medi ambient no té fronteres i, per tant, cal implicar-se per una societat «global». «L’ecosistema és només un i està interconnectat», recorda, i «el que passi a Sud-amèrica i a l’Àfrica també ens afecta».

Inventari de runams

Un dels projectes en actiu està centrat a fer un inventari de runams de mineria que poden emmagatzemar recursos estratègics que antigament no s’utilitzaven. Ara, les noves tecnologies permeten fer-ne l’extracció i, per tant, ajudaria a no dependre tant d’economies externes. 

Cobalt i liti de km0

A la UPC Manresa s’ha patentat un procés per reciclar recursos provinents de dispositius electrònics de forma més amigable amb el medi ambient, reduint les emissions i fomentant l’economia circular. Toni Dorado, responsable del projecte BioCoLi, comenta que el procés aprofita l’activitat biològica d’alguns microorganismes per generar els agents lixiviants que permeten separar els metalls valuosos de les bateries com són el cobalt i el liti. «Intentem reproduir el que passa de manera natural; les condicions que necessiten els bacteris per créixer són les que nosaltres necessitem per reciclar», afirma Dorado.

De moment, s’estan fent proves amb el prototip que ha desenvolupat l’escola, amb el qual es poden aconseguir làmines pràcticament pures i, per tant, equival a una matèria primera «com si s’acabés d’extreure». A banda d’un procés més fàcil i proper, també requereix menys energia i acaba suposant menys cost per a les empreses. «Potser és més lent, però a la llarga és més sostenible i aplicable», recalca Dorado, que és llicenciat en Enginyeria Química i doctor en Recursos Naturals i Medi Ambient.

• Veure més informació