22 de febrer de 2024

Les titulades en FP cobren un 31% menys que els titulats

“Set de cada deu persones que cobren el salari mínim són dones”, exposa el sindicat UGT en el marc del Dia per la Igualtat Salarial

Els titulats en FP cobren un 30,59% més que les titulades, deu punts per sobre de la bretxa en el conjunt de l’economia, segons l’informe Bretxa salarial. Els rols socials determinen encara avui la bretxa salarial de gènere a Catalunya publicat per la UGT en el marc del Dia per la Igualtat Salarial, que se celebra el 22 de febrer. L’any 2018, una catalana amb FP cobrava uns 20.808 euros anuals enfront dels 29.978 euros dels homes amb la mateixa formació, lluny de la bretxa entre les persones amb formació universitària que se situa en el 22%.

“Encara hi ha molts estereotips i s’ha de treballar en una millor orientació professional, des que són nens i nenes perquè comencin a visualitzar-se professionalment”, afirma la secretaria d’igualtat i formació de la UGT de Catalunya, Eva Gajardo. De fet, les dones estan més segregades en ocupació i més del 80% treballen com a: personal de serveis de restauració, personals, protecció i venda; personal tècnic i professional científic i intel·lectual; personal comptable, administratiu i d’oficina i ocupacions elementals, sectors en els quals els sous són més baixos. I és que, “set de cada deu persones que cobren el salari mínim són dones”, lamenten des de la UGT.

Les dones van cobrar 6.197 euros menys que els homes l’any 2021, el que suposa 516 euros menys al mes. La bretxa salarial a Catalunya va augmentar per primera vegada des de 2017, fins a arribar al 19,85%.

“Font directa de bretxa salarial”

L’estudi apunta que entre la població sense estudis, la diferència és d’un 35,15%; d’un 34,70% entre la població amb educació primària, i d’un 27,28% entre els qui assoleixen l’ESO. Entre les persones que han cursat una FP, la bretxa torna a pujar al 30,59% “degut al fet que aquesta formació la cursen sobretot homes, amb una baixa presència femenina socialment no arrelada”, i asseveren que “la formació professional és una font directa de bretxa salarial, ja que encara avui existeix una marcada segregació vocacional. La conseqüència la veiem en la formació professional, on el 91,3% de les noies ha escollit estudis relacionats amb la imatge personal i el 84,8% amb serveis socioculturals i a la comunitat”. Casos com els de l’estudiant de soldadura Lucía Zamora, doncs, no són els habituals.

L’informe sosté que les professions “industrials” generen ocupació de qualitat, estable i amb millor retribució, “però amb llocs de treball que costa cobrir i que, en el cas de les noies, la matrícula en aquests cicles només arriba al 3-5% en els més industrials i al 9% en les TIC”. La UGT també destaca que, de les 26 famílies professionals existents, “quinze són clarament masculinitzades, mentre que l’alumnat femení només és majoritari en cinc d’elles”.

La maternitat, clau

La UGT també apunta a la maternitat com l’inici d’un efecte dominó que passa per la conciliació i l’accés als permisos com a generadors de desigualtat salarial entre homes i dones. De fet, la bretxa és del 15% entre els menors de 34 anys, i escala per sobre del 20% a partir dels 35 i fins al 23,54% a partir dels 45 anys. “És precisament en etapa de maternitat i cures quan la bretxa es dispara”, apunten des del sindicat.

Gran part de la bretxa té l’origen amb el naixement dels fills i el desigual repartiment que es fa de les cures. Així ho reflecteix la taxa d’ocupació: el 77,9% dels homes sense fills treballava l’any 2022, enfront del 75,6% de les dones, una diferència de només dos punts. La taxa s’eixampla amb el naixement dels fills. Augmenta fins al 89,4% entre ells i baixa entre elles fins al 70,4%. De fet, nou de cada deu excedències per cuidar les criatures que es van agafar el 2021 van ser entre dones. Igual que el 85% de les reduccions de jornada per cuidar els fills les fan elles. “Tenir fills és un factor d’inserció laboral per a ells i d’abandonament per a elles”, afirmen des de la UGT.

El sindicat critica que la desigual càrrega de treball en la cura dels fills també es reflecteix en la disposició que tenen ells i elles per fer hores extres. “La bretxa en el cobrament de complements salarials va ser del 30,34%, el doble que en el salari base”, apunta l’informe. Els homes van cobrar un 66,5% més de complements d’hores extraordinàries i un 36,4% més per nocturnitat o treball de caps de setmana.

• Veure més informació
• Descarregar informació