19 de març de 2024

La inserció laboral dels graduats de Formació Professional és del 54,49%

L’Estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals alerta que continua la bretxa de gènere

La 17a edició de l’Estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2023 apunta que pràcticament un 64% dels graduats té un contracte indefinit i la inserció laboral s’ha enfilat un 54,49%, 2,44 punts més que fa un any. És una de les dades d’aquest treball, que elabora el Consell General de Cambres de Catalunya, i que va presentar ahir la directora general de Formació Professional, Mercè Chacón, que va destacar que l’ocupació, nou mesos després de la graduació -entre 16 i 24 anys-, és de l’11,57%, quan l’atur juvenil durant l’enquesta, va recordar, era del 22,08%. Chacón va lamentar que segueix la bretxa de gènere i va precisar que predominen els salaris inferiors de les dones, per sota dels 1.200 euros nets.

L’estudi puntualitza que la desocupació varia en funció dels estudis cursats. Així, els de programes de formació i inserció (PFI) és del 20,70%; el d’arts plàstiques i disseny, el 13,52%; l’11,57%, a la formació professional; i el 8,45%, als ensenyaments esportius. A la vegada, l’anàlisi subratlla que el 10,7% d’estudiants amb un grau superior busquen feina, mentre que al grau mig el percentatge és del 12%.

Una de les conclusions de l’estudi és que s’ha rebaixat la continuïtat formativa, en passar del 52,67% el 2022 al 54,15% del 2023 que Chacón va justificae perquè, en general, han accedit al mercat laboral. En aquest sentit, l’anàlisi recull que un 35,76 % de les persones enquestades treballava, mentre que un 18,74 % estudiava i treballava.

La directora general va recalcar que 19 de les 24 famílies professionals tenen una inserció laboral per sobre del 60% i lidera aquesta classificació, energia i aigua (73,79%), seguit del maritimo-pesquer (65,69%), instal·lació i manteniment (65,28%) i hoteleria i turisme (64,23%), entre d’altres.

Chacón va posar l’accent en la inserció laboral en l’FP Dual, amb un 66,29%, gairebé cinc punts més que un any enrere i 14,3 superior en comparació amb els alumnes que només cursen formació en centres de treball. Alhora, va remarcar que gairebé es van multiplicar per dos els matriculats en aquest ensenyament respecte a 2022 i va assenyalar que segueixen estudiant el 47,25% dels enquestats.

La consellera d’Educació, Anna Simó, va dir que es «necessita un mapa» de l’FP Dual per conèixer on «es troben les mancances» i actuar en conseqüència. A la vegada, va qualificar «d’útil» aquest estudi per impulsar polítiques en l’àmbit educatiu i fer-ho conjuntament amb els actors econòmics. D’altra banda, la titular d’Educació va lamentar «no revertir» les dades de gènere i especialment, va destacar, «en el sector serveis on es nota més». Per això, ha recalcat que «és un dels reptes» del Govern i també dels «diversos sectors econòmics».

D’altra banda, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, ha asseverat que els perfils d’FP són una «eina bàsica per a la competitivitat de les empreses». Torrent ha afirmat que «hi ha estudis» que lliguen «la innovació incremental que protagonitzen petites i mitjanes amb empreses» amb la incorporació d’estudiants de la formació professional. Torrent va recordar que s’han doblat els recursos en aquest àmbit i espera que continuï «la dinàmica». Al mateix temps, el conseller vol que sigui «la dècada de l’FP» i que serà un «element essencial i irrenunciable» de les polítiques del Govern.

L’anàlisi recull que el curs 2021-2022 va haver-hi 60.098 graduats d’FP, un 12,1 % més que en l’anterior curs. Del total, 34.186 eren de grau mig (un 15,5 % més) i 25.912 de grau superior (un 7,9 % més).

Fotografia: Mercè Chacón, durant la presentació de l’estudi 

• Veure més informació