El cardoní Jordi Amate, de 38 anys, ha tornat a néixer. Fa un parell de mesos, mentre tornava d’esmorzar amb un amic, va patir un atac de cor. Si no fos pel massatge cardíac que li va practicar Glòria Melero, veïna del municipi, amb tota probabilitat no hauria sobreviscut. Es dona el cas que la cardonina, de 42 anys, estudia a l’Institut Sant Ramon i aquest curs ha après a fer la reanimació cardiopulmonar (RCP) gràcies a la formació en primers auxilis que dues infermeres del CAP van fer als estudiants del cicle formatiu que estudia. No s’imaginava, però, que pocs mesos després aquelles instruccions li permetrien salvar una vida.
Cada diumenge, el cardoní Jordi Amate surt a esmorzar amb el seu amic Ramon i amb el Domingo, el pare d’un altre amic seu que va morir fa uns anys en un accident. D’aquesta trobada n’han fet un ritual, que el 9 de març passat els va portar a viure un bon ensurt. Quan tornaven, després de portar el Domingo a casa seva, el Jordi va parar el vehicle que conduïa al voral del camí d’una zona rural «per fer un riu» i quan hi va entrar de nou es va desplomar. Acabava de tenir una aturada cardíaca. El Ramon, desesperat, va trucar al Domingo, que viu no massa lluny d’allà. Hi va acudir de seguida acompanyat de la seva neboda, Glòria Melero, que era amb ell en aquell moment.
L’arribada de la Glòria va ser providencial. Feia just un parell o tres de mesos que havia après a fer una reanimació cardiopolmunar (RCP) a l’institut on fa el segon curs del Cicle Formatiu de Grau Mig de Gestió Administrativa. Amb la formació apresa i les instruccions del 112 va anar fent el massatge cardíac fins que van arribar els cossos d’emergència i l’helicòpter que el va traslladar a l’hospital Vall d’Hebron.
Una història amb final feliç
És una història coral amb un final feliç que comença quan Núria Bonet, professora de l’assignatura d’Itinerari Personal per a l’Ocupabilitat, matèria en la qual els alumnes aprenen, entre altres coses, primers auxilis, es posa en contacte amb el CAP per si poden fer-los una formació. «Per mi era elemental posar en pràctica tant l’RCP com l'Heimlich, que semblen maniobres molt simples, però que si no les proves són molt difícils de fer».
En una sessió al mateix CAP, les infermeres Cristina Bernardo i Núria Solanas els van explicar com controlar la respiració, la posició en la qual s’ha de posar la persona afectada i el ritme del massatge que curiosament és el mateix, expliquen, que el de la cançó de la Macarena (el Baby Shark, en el cas que la formació es faci en infants).
«Protegir, avisar i socórrer» són les tres instruccions bàsiques que van quedar gravades a la ment de la Glòria i que van ser bàsiques perquè tot arribés a bon port. «Quan vaig arribar el Jordi estava desplomat a la porta del cotxe en molt mala posició, vaig mirar si respirava i el vam treure, el vam tombar, i després de trucar al 112 vam començar a fer la reanimació, fent torns» fins que van arribar els cossos d’emergència. Tot i que no reaccionava, la maniobra va ser clau per mantenir-lo en vida.
Amate no recorda res. «Em vaig despertar a l’hospital, quan ja m’havien operat i no sabia què m’havia passat». Ara, ja està recuperat i pot fer «vida normal, però sense esforços físics». Assegura que «cada dia quan em desperto estic agraït de ser aquí» gràcies al meu amic, a la Glòria (a qui ja coneixia de tota la vida perquè havien sigut veïns) i a totes les persones que el van ajudar. «Estic content i agraït perquè gràcies a tots ells puc estar aquí. He tingut molta sort», diu, conscient que en unes altres circumstàncies el desenllaç no hauria estat el mateix.
Una formació universal
Tots els implicats estan immensament feliços d’haver posat el seu gra sorra i haver pogut comprovar que una senzilla formació realment pot salvar una vida. La Glòria té clar que «si no hagués fet aquest curs no l’hauria pogut ajudar». La professora que va tenir la idea de fer la sessió diu que «és la millor satisfacció del curs» i a les infermeres els «omple molt veure que la formació que fem serveix per a alguna cosa». I un clam unànime: si es tracta de salvar vides que formacions com aquestes es puguin estendre i siguin universals.
Fotografia de portada: D’esquerre a dreta, Jordi Amate, Núria Solanas, Glòria Melero, Cristina Benardo i Núria Bonet, aquesta setmana al CAP de Cardona / Marta Pich
Font:
Casals, Queralt (10 de maig de 2025)Una estudiant salva la vida d'un veí de Cardona gràcies a la formació de primers auxilis. Regió7. Disponible a: